viernes, 11 de febrero de 2011

Segundo soneto del geómetra

para Elena Clásica

soneto número 2.


Hay que hacer muchos planos, muchas horas de cálculo
y dibujar claras geometrías,
para hacer el artefacto eficaz para la guerra
y emplear el ingenio al servicio de la muerte.

Lo pedían los Sforzza, los Medici
y hoy, a los sabios, aun se lo piden:
"debe brotar sangre en las fuentes de la ciudad,
hay esparcir las plagas por la tierra "

Poco a poco se afina el salvajismo,
edificamos castillos de baratijas y neón
y a base de odios conseguimos más pan.

Los trazados son los de siempre: líneas, puntos,
algún segmento impreciso que no se corta
y la tangente tocando un círculo oscuro.

original en catalán

sonet número 2.

Cal fer molts plànols, moltes hores de càlcul
i dibuixar clares geometries,
fer l’artefacte eficaç per la guerra
i emprar l’enginy al servei de la mort.

Ho demanaven els Sforzza, els Medici
i avui, als savis, encara els ho demanen:
“cal tornar en sang les fonts de la ciutat,
cal escampar les plagues per la terra”

A poc a poc s’afina el salvatgisme,
bastim castells de quincalla i neó
i a força d’odis aconseguim més pa.

Els traçats són els de sempre: línies, punts,
algun segment imprecís que no es talla
i la tangent tocant un cercle fosc.

6 comentarios:

  1. Un home que va fer la guerra em deia un dia , tot recordant : " i les formigues i els cargols i els cucs ; aliens , absents i lliures d´aquell infern..." El Geómetra que traça el mecanisme d ´oruga d´un lluent Abrams o Leopard , té la tentació de tacarles , les cadenes , al plànol? , és més a prop de la formiga ?

    ResponderEliminar
  2. Suzuki Swift, tant de bo que tot hagués sigut una gran taca negra. Pero fou una gran taca de sang.
    Salut

    ResponderEliminar
  3. Querido Francesc:

    Muchas gracias por el detallazo de dedicarme este extraordinario soneto 2 del geómetra.
    Qué terrible se ofrece la búsqueda de la geometría perfecta al servicio de la destrucción.

    Muchos cálculos, tantas horas, clara geometría, agudo ingenio y audacia al servicio de la máquina, del artefacto de dolor:
    carne y piel en mil pedazos por el mundo, volando alto. Sin miedo y cortapisas mana la sangre de las fuentes, vísceras derramadas...

    Se extienden las plagas, algunas en enteros continentes se han cebado y siguen su camino abierto a la aniquilación. Artefacto de laboratorio, pequeño virus destructor: "poco a poco se afina el salvajismo", ah, y de qué manera.

    El odio se mantiene intacto en el tiempo, el ingenio perdura y la innovación tecnológica, científica se impone.

    La geometría vuelve a dejar la visión del mundo con un punto interrogativo:

    "y la tangente tocando un círculo oscuro".

    Qué difícil es entender esta realidad, la que vivimos desde hace muchos siglos, ¡pobre geómetra!

    Qué terrible soneto, lleno de fuerza en las imágenes y de contenido implacable tanto como la visión de la vida.

    Muchas gracias, querido Francesc.
    Un abrazo, amigo. Salud.

    ResponderEliminar
  4. Querida Elena Clásica, este soneto forma parte de los diez sonetos del geómetra, uno de ellos está autocensurado. Los iré colocando en el blog, se trata de la angustia del trazador de líneas, de quien se encuentra ante el papel en blanco y debe dibujar algo que no obedece a la razón y no encuentra, pues, en la geometría euclídea nada que le resuelva su zozobra y desesperanza.
    Salud

    ResponderEliminar
  5. Gràcies, Sr. Cornadó, per pasar-vos pel meu blog i donar-me ànims a que deixi de banda els meus absurds dubtes sobre els blogs. Us faré cas i continuaré escrivint, perquè l'escriptura és un mitjà del pensament i cap el pensament. Però com m'agradaria tenir tantes coses a dir com vos. Admiro aquesta capacitat. Al vostre blog hi trobo un esclat d'art, de totes les arts. I s'aprèn molt. Des de petita tinc recollides les paraules de Pau Casals... i mai em cansaré de llegir-les. I, com a dibuixant que sóc (entre altres moltes activitats que he de fer), un dels artistes que reconec i admiro més és William Blake. M. Pilar Martínez

    ResponderEliminar
  6. Gràcies M. Pilar, celebro que li agradi el meu blog. Vaig posant les meves dèries que quasi be sempre tenen a veure amb l'art però de atés el meu caracte d'esceptic no puc deixar de veure-ho tot sota una óptica de materialisme, de vulgaritat i tècnica.
    Salut

    ResponderEliminar