Imagen. Francesc Cornadó. Llibreta negraAlvaro Cunqueiro
...O que dunha nuben se lembre, ese morrendo está.
Todo pende pra que o mundo morra en que un
poeta esqueza os días
en que chovía no mundo.
.........
...Quien se acuerda de una nube es que muriendo está .
Para que el mundo muera todo depende de que un
poeta olvide los días
cuando llovía en el mundo.
Magnífico poema.
ResponderEliminarTu pintura me sugiere la humanidad tan sola cuando mira, tan frágil.
M'agrada molt el dibuix. També el traç i el cercle vermell, Francesc. Un dia tindré que veure aquestes llibretes. Has pensat en fer una edicíó ilustrada dels teus poemes amb els teus dibuixos?
ResponderEliminarMa. Lluisa/Sd·Mudito
Ma. Lluisa, tens la llibreta negra a la teva disposició, en parlem quan vulguis
ResponderEliminarSalut
Concepto-aparte. Cunqueiro es un magnífico poeta, además de su poesía me gusta cuando habla de gastronomía, es un auténtico placer.
ResponderEliminarEn cuanto a la ilustración te diré que pertenece a mi Llibreta Negra, reencontrada después de varios años de extravío.
Salud
Benvolgut, Una de les primeres coses d'aquest món i que des de petita m'han tingut encisada, és la contemplació dels núvols. També els núvols ajuden a imaginar i a crear formes impensables.
ResponderEliminarI sí, teniu tota la raó quan dieu que "inventar-se noms", combinant-ne dos o més, "és fantàstic i ajuda a la creativitat". Jo n'estic segura. El propi nom permet entrar en l'ambient que el mateix nom descriu; per exemple, els noms que us heu inventat (els quals no he trobat pas irreverents, sinó molt ben trobats) m'han permès entrar en una història plena de personatges al voltant d'una església quasi enrunada enmig d'un poble petit que va desapareixent per moments, fins que de sobte, al poble hi arriben l'Adobamons i l'Esborrapenes i amb les seves noves i nobles actituds (tal com els seus noms conviden a imaginar) aconsegueixen que al poble tornin els colors, l'església llueixi de nou i els àngels tornin a volar al voltant del campanar. En cadascun dels noms dels altres personatges s'endevina quin paper han pogut tenir en la història del poble, de l'església i de tot plegat. A mi m'agrada molt llegir a la vora del foc, en el foc també s'hi troben formes meravelloses... per això el meu pseudònim és: groc i foc: Grocdefoc.