Manelic (1909), Josep Motserrat (1864-1923)
És una
escultura ben trobada, l’escultor, Josep Montserrat, va saber expressar de
forma encertada la fatxenderia d’aquest pastor del Pirineu.
Manelic és una
espècie de Sigfrid nostrat, l’heroi innocent amb una moral anterior al bé i al
mal. És l’encarnació bucòlica i candorosa del jove rabadà que sense saber per
què, aixeca el cap cap el cel amb la fatxenderia d’aquell que no ha vist mai res
més que uns ramats de xais i creu que tot l’univers és allò que encerclen les
seves muntanyes estimades.
Al museu d’Escultura
a l’Aire Lliure de Montjuïc s’aixeca l’estàtua del pastor innocent de Terra Baixa.
De fet, en Manelic ja estava a Montjuïc abans, quan en aquesta muntanya, plena
de barraques, una noia i un soldat baixaven de la Font del Gat.
Avui, la
fatxenderia d’en Manelic és una contradicció. Ell aixeca la mirada i ja no veu les
seves muntanyes ni sent els esquellots de les vaques, ans al contrari, als seus
peus s’estén la ciutat cosmopolita i al seu costat té la modernitat de la
Fundació Miró, el magnífic edifici projectat per Josep Maria Sert, que és una
mostra excel·lent de la millor arquitectura racionalista mediterrània.
Ja no hi
ha misèria urbana, avui a Montjuïc hi ha jardins i modernitat i l’escultura d’en Manelic que esguarda el cel.
Fundación Joan Miró
Traducción
La
fachenda de Manelic
Es una escultura
bien hallada, su autor, Josep Montserrat, supo expresar de forma acertada la chulería
de este pastor del Pirineo.
Manelic es una
especie de Sigfrido de nuestra tierra, el héroe inocente cuya moral es anterior
al bien y al mal. Es la encarnación bucólica y candorosa del joven rabadán que
sin saber porque, levanta la cabeza hacia el cielo con la jactancia de aquel
que no ha visto nunca otra cosa que unos rebaños de ovejas y cree que todo el
universo es aquello que queda cercado por sus queridas montañas.
En el Museo de
Escultura al Aire Libre de Montjuïc se levanta la estatua del pastor inocente
de Terra Baixa. De hecho, Manelic ja
estaba en Montjuïc antes, cuando en esta montaña, llena de barracas, una chica
y un soldado bajaban de la Font del Gat.
Hoy, la fanfarronería
de Manelic es una contradicción. Él levanta la mirada y ya no ve sus montañas
ni oye los cencerros de las vacas, al contrario, a sus pies se extiende la
ciudad cosmopolita y a su lado se encuentra la modernidad de la Fundación Miró,
el magnífico edificio proyectado por Josep Maria Sert que es una muestra
excelente de la mejor arquitectura racionalista mediterránea.
Ya no hay miseria
urbana, hoy en Montjuïc, hay jardines y modernidad y la escultura de Manelic que contempla el cielo.