martes, 8 de febrero de 2011
Clivells
--- A Deomises ----
T’has hagut d’empassar un mot,
com t’obliguen a fer-ho sovint,
és un oli amarg o un codony verd de mal pair
que deixa senyals evidents a la llengua.
No has pogut cridar ni escopir la fel
i t’has mossegat el llavi, gesticulant.
Les dents són interjeccions que marquen els llavis
que es ressenten del mossec i arriben a clivellar-se.
Amb la llengua senyalada i amb el llavi tallat
se t’altera el lliure flux de les paraules
i t’has d’empassar més mots, fins a callar.
Vindrà el dia que per exclamar-te aixecaràs oceans de silenci
i per evitar els clivells sagnants a les aixelles
caldrà que els aixequis amb un ganivet a la mà.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Moltes gràcies per l'endreça, un afalac en forma de sonet, i d'aquests sí que en solc escriure :)
ResponderEliminarUna abraçada, company, i de nou gràcies (la darrera estrofa és terrible!)
d.