Tot això vam fer:
aixecar el ventre que arrossegàvem per terra,
dreçar les orelles, les teníem grosses i caigudes,
alçar el cap, ossut i pilós.
Tot això ho vam fer amb orgull.
Vam traspassar el llindar de les paraules
i entrarem amb petjada ferma al temple
oceànic de la ciència del bé i del mal.
Això vam fer:
vam trencar relacions amb els sàtirs,
vam deixar de parlar-nos amb faunes i centaures
i vam entrar de ple a la civilització.
I ho vam fer perquè érem orgullosos.
A les portes de la caseta de la raó
vam estibar granits cantelluts
i vam matar rucs i someres
per arrencar-los-hi barres i maixelles.
Els rocs ens els llançarem pel cap
i amb les mandíbules vam matar germans.
Tot això vam fer
sota el llindar de la porta de la caseta de la raó.
lunes, 30 de agosto de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
oh!
ResponderEliminarSeñor Cornadó , si fora mereixedor de barret me´l treuria. M´ha conmmogut.Gràcies.
ResponderEliminarGràcies Suzuki Swift. Tot això és el què vam fer, ara encara continuem tirant-nos pedres pel cap i som capaços d'agafar la mandíbula d'un ase i arremetre contra qualsevol veí.
ResponderEliminar... e la nave va.
Salut
Francesc Cornadó