Corifeu secret

1
Terribles fantasmes,
què voleu de mi?
Sou llimacs immunds,
sempre, nit i dia,
a l’aguait traïdor.
La vostra presència
em torba la ment,
i m’anul•la la raó
i em confon l’afany.
Cruels que em negueu
la pau i el repòs;
per què em feu fugir
i em llanceu al mar
incert de tenebres?
Corifeu secret,
del meu cor estant,
ultra així tan pròxim
m’escarniu el seny.

Si voleu que mori,
moriré,
deixeu-me, però,
la quietud.
2
Saps del nostre habitatge dintre teu amagat
i en coneixes la veu, obstinada cançó
que cou al llagrimal, tot regalant tresors
de músiques eternes, de soldats i deesses.
Et donarem l’estrella ardent que en la nit dansa,
el far d’Alexandria que il•lumina ben lluny
i un desert de maragdes i de lleons rampants.
Posarem les imatges damunt els secrets càlculs
de la passió perduda que es deslliura en un ball
de màscares insòlites que oculten esguards.
I quan de dalt observis la dimensió del seny,
la densitat del mar i els miralls del capvespre
oeix el corifeu que dins la cova fosca
pentina els cavalls blancs i vetlla per les ombres.

I demanes, encara, la quietud dels fosars?