miércoles, 8 de septiembre de 2010
clavats a la carn del món
Hi hagué un vespre i un matí: només vam estar junts
sis dies, com els dies de la creació del món
però amb l’ordre a l’inversa.
Vam començar creant l’home feliç,
després van anar venint les altres bestioles i els ocells,
les plantes i els arbres de tot tipus, la llum,
i vam acabar en el caos i la foscor aletejant
sobre la superfície de les aigües.
.....
No pareu de convertir les espases en arades
no, no pareu
seguiu posant-les fins que neixin d’elles músiques
i un altre cop qui vulgui fer la guerra
haurà de tornar a les eines de la terra.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Hola, he estado paseando por el blog, bonita manera la suya de construir con las palabras.
ResponderEliminarSaludos
De esto se trata, amigo Javier, de construir, este es mi sino y quizás mi deformación profesional: construir.
ResponderEliminarUn saludo
Francesc Cornadó