Paisatge desolat

És
cert, sí,
desolat
és el paisatge,
l’illa és insalubre
i la vall és de llàgrimes
i les rialles se’n van,
només sang de gladiadors
focs d’artifici i jocs de pilota,
ben organitzades les cerimònies
per pitjar la paraula i la llibertat
i tothom brega per dur l’aigua al seu molí.
Per què hem de defensar aquestes restes miserables?



El pa i la sal han quedat fora del paradís,
l’Edèn natural entre l’Eufrates i el Tígris,
i lluny també de les arcàdies fictícies
s’han perdut les músiques i els poemes
que rauen com restes oblidades
enmig del jardí de bonsais
i vegetals empeltats.
Ja no cal posar adob
ni regar les plantes,
s’ha esvaït l’ombra
deixant-ho
tot sec,
mort.

Del poemari
Mètrica en un entorn discret