Preludi Festiu Op. 61Richard Strauss
La Chantal es lamentava que la programació del Sferisterio de Macerata queda molt limitada al romanticisme italià.
Els amics de Recanati són cada vegada més antirromàntics. De fet, la pròpia Chantal i jo mateix ens hem postulat com militants convençuts contra els esperits foscos i els torbaments lànguids que produeix la boira del nord.
Hem deixat de costat el diàleg recorrent sobre els tèrbols capvespres i hem derivat la conversa sobre els intents que feu Richard Strauss de sortir del maremàgnum del romanticisme.
Amb motiu de la inauguració, al 1913, del Konzerthaus de Viena, Richard Strauss va escriure el Preludi Festiu, Op. 61.
El músic exposa cada frase com si fos un text gravat en una llosa de granit, lligant amb molta intel•ligència el discurs amb una melodia de traç llarg que es recolza amb motius de fanfara.
Strauss, amb aquesta opus 61, s’oposa al cromatisme oriental de la dansa de Salomé.
En Remo de Recanati, assegura que la simplicitat de l’harmonia del Preludi Festiu es pot entendre com si fos una espècie d’homenatge al classicisme vienès. Jo penso que hi ha, també, una referència dels Mestres Cantaires que Strauss disposa a mode d’homenatge a Wagner.
S’allarga la conversa i en Curzio assenyala que el Preludi Festiu està enfocat com si fos una nova Obertura per a la Consagració de la Llar amb característiques straussianes que podem apreciar en els acords oberts de l’orgue i amb les amplíssimes polifonies que semblen, mes aviat, melodies concretes de caràcter ampul•lós.
La Chantal exclama: de caràcter babilònic.
De jardins penjats, -dic jo- sobretot al final de l’obra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario