Paral•leles

Entre dues línies paral•leles és
constant la distància. A l’infinit topen,
i això, en matemàtiques, és una malvada
constatació que distreu el seny
amb il•lusions de llibre i pissarra
negra com els dies, on l’odi també
esdevé constant fins l’eternitat.

La geometria constata les formes.
Les línies traçades al fang amb les urpes
del llop en la nit, i les tremoloses
corbes de la por davant l’escomesa
cívica de l’home que empunya l’espasa
a curta distància. De la punta al cor.
Com les paral•leles, sang i odi s’apropen.

de Odis, venjances i altres traçats geomètrics