No et demoris, ni miris corprès l’aurora de flors. Abandona l’opulència que tant t’incomoda i deixa que el mirabolaner estengui al vent les fragàncies olioses. No admiris la sortosa Roma, fira de vanitats. No envegis el seu or, ni el seu fum, ni el seu estrèpit. Canvia el luxe per la taula neta, sense tovalles servida, per la llar humil i pel sopar lleuger. Pensa només en moderar serenament tot allò que passa. Tot el demés flueix com el riu que, tranquil, arrossegant còdols mena al mar etrusc.El temps dels crisantems et trobarà lliure de son, disposat i ple de coneixences. Llavors, per a tu, vi dolç servit en gerra intacta i la flor antiga al pit et donarà la claror de l’aire ombrívol.
Hauràs aconseguit que, prudents, al mig de la roda, les tres donzelles, permetin que el futur et cobreixi amb nits de llum. Encara, desimboltes, se’n riuran si algú de la roda s’angunieja.
del llibre LES HORES
Hauràs aconseguit que, prudents, al mig de la roda, les tres donzelles, permetin que el futur et cobreixi amb nits de llum. Encara, desimboltes, se’n riuran si algú de la roda s’angunieja.
Bella reflexión, con paradoja incluida, un largo viaje desprovisto de cargas innecesarias.
ResponderEliminarO todo lo contrario, porque mi catalán deja bastante que desear.
Un abrazo.
Gràcies per la teva visita, que m'ha ofert la porta d'entrada al teu blog i la teva descoberta.
ResponderEliminarM'agrada el que hi he trobat, de ben segur que hi tornaré!
d.
Sí, en efecto, experimentosenruido, has interpretado bien: un viaje (largo o corto) pero sin el lastre del lujo, de la ostentación, de lo innecesario. Cuando te pille la Parca que vayas ligero de equipaje, como decía Machado. Pero mientras la Parca no llega también es cómodo andar por ahí sin maletas.
ResponderEliminarSalud
Francesc Cornadó
He llegit bona part del teu blog, Deomises, hi ha creativitat, això s'agraeix, continuaré llegint.
ResponderEliminarM'agrada la cura que tens en els mots i admiro i estimo el gust per la forma i la mètrica.
Salut
Francesc Cornadó