Ara que el temps ha fet estralls tangibles,
que cap oripell ha deixat petjada,
que els muntets de pols són els senyals certs
de l’esforç continu dels corcs de la fusta
et resten només les plàcides hores
darrera el balcó, mirant els til•lers,
i la dependència estreta del temps
i de la memòria.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario