7
He de retenir als ulls els instants de bellesa
i seguir els patriarques que porten al vaixell
els galls d’indi fins l’altra riba, la inconeguda,
on les flors s’enlluernen amb els raigs del matí.
Et comme qui dirait des beautés de langueur
La bellesa es desfà en cada instant que passa
entre lliris i joncs, i resta com un fil
prim en la remembrança, sempre a punt de trencar-se,
amb el vol d’un insecte. El pas del temps disposa
les vulgars excrescències damunt la pell marcida
i les belles imatges ni en el record romanen.
He de retenir als ulls els instants de bellesa.
Del poemari
Mètrica en un entorn discret
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario