Ombra mai fù

Frondi tenere, e belle del mio platano amato,
per voi risplenda il Fato.
Tuoni, lampi, e procelle non v’oltraggino mai
la cara pace
né giunga a profanarvi austro rapace.
Ombra mai fù,
di vegetabile cara
ed amabile soave più.

Totes allò que vas veure, de la cova estant, fou només una ombra, quan assegut estaves amb cadenats als turmells. Fora, a l’exterior, les ombres passaven sense aturar-se. Moviment constant. Clepsidra eterna. Les ombres suaus dels arbres i de les flors amb llurs perfums eren, només, les imatges de la realitat en un espai sense petjades. Mai vas trepitjar la realitat. Les ombres et mostraven el camí incert de la virtut.
Ara, a la roda del temps, les Hores t’observen.
- Caminant desvagat, que fas, desconfiat?
- Com passa el temps! Sembla que fos ahir.
- El temps no passa, ets tu, que et fas vell.
- Maleït.
- No et tapis les orelles, aquí no hi ha mots folls, tot és ben veritat.
- Només el dolor és veritat.