QueraHi ha uns camins invisibles
ocults a la mirada
que recorren els foscos
interiors de resina.
Coves plenes de pols,
de rosegons de fusta
amb túnels intricats
que penetren pels móns
de les coses obscures.
De nit, sense pietat
cruixen vetes ocultes
foradades pels corcs.
---- traducción al castellano -----
Carcoma
Hay unos caminos invisibles
ocultos a la mirada
que recorren los oscuros
interiores de resina.
Cuevas llenas de polvo,
de raspaduras de madera
con túneles intrincados
que penetran por los mundos
de las cosas oscuras.
De noche, sin piedad
crujen vetas ocultas
agujereadas por la carcoma.
me ha gustado tu modo de hablar de esas vetas ocultas, sin juzgarlas, sin roerlas, sólo has mencionado su existencia y de ese modo ha tomado mucha fuerza
ResponderEliminarsalud y que esos agujeros nos lleven a sus palacios derruidos a barrernos en esas cenizas.. (no sé si suena prometedor esto) Un abrazo...
Concepto-aparte, celebro que te haya gustado. Lo de los palacios derruidos a barrenos, suena muy prometedor, teniendo en cuenta que la mayoría de estas construcciones de largas sombras tienen unos cimientos que asientan en estratos frágiles y son estructuras hechas con piedra y argamasa de cal y odio.
ResponderEliminarSalud.
Sr. Cornadó , llegit aquest poema i son comentari al post Pilares del blog de Ferrer Lerín m´agossaro a demanar - li una cosa que pot ser de ben segur li sembli una bejenada , pero m´agradaria sapiguer sa opinió.
ResponderEliminarHe treballat a la construcció gairebé tota la meva vida laboral . N´he vist endorracar , i n´he enderrocat jo mateix alguns edificis. A vostè no li sembla que la caiguda de les dites Torres Bessones a Nova York sembla una voladura controlada? Per xò dels cucs metafísics. Les vigues d´alsina o meli són ben dures.
Sr. Suzuki Swift, jo també he participat en alguns enderrocs, ara en diuen deconstrucció, la meva participació es refereix sempre a enderrocs físics, i més d'una vegada veient repetides, mil vegades les imatges de la caiguda de les torres de Nova York també em va semblar un enderroc controlat, una posta en escena impecable. Amb asquest acte teatral, sagnant i brutal es va inaugurar una època històrica que seguidament vam començar a patir (les anteriors també les patiem, doncs el segle XX va ser una centúria de dolor i mort sense precendents) però a part de l'acte teatral vaig veure en aquell enderroc un cop atestat a la vanitat de l'arquitectura.
ResponderEliminarPel que fa a la duresa de la fusta d'alsina o melis és cert que son materals més difícils de corcar, pero al final fins hi tot els granits més durs i forts esdevenen àrids per a fer formigó immobiliari.
Salut