L’estesa superfície del mar

Som condemnats al desequilibri
d’aquesta balança amb dos plats
carregats de paradoxa i bellesa.

Als esculls es desfà la perfecció del Dodecanès
com un llençol d’aigües.
Es desfà el raig vermell del sonet,
també les irreals omegues
i els enigmes de les vocals. Totes.

Som hereus dels clars de lluna
i dels penya-segats
i restaurem la raó amb el silenci,
el fracàs de les parets blanques
amb les falses perspectives
i l’engany de l’amor perdut
amb la mort premeditada.

Com l’home que es revolta
sota les altes esferes de Dalmàcia,
ficticis jardins on mai ha viscut cap àngel,
així hem pretès assaltar
el palau d’hivern i enderrocar-ho tot
amb malls de ràbia i a cops de seny invertit.

del llibre
Odis, venjances i altres traçats geomètrics