1. Eixos de coordenades
Des de qualsevol eix,
és igual la distancia a l’infern.
2. Eix d’ordenades
Respecte l’eix vertical
l’home presenta un cert
desplaçament cap a l’odi.
Si pot mossegar, mossega.
Mirat des del punt de vista
estàtic, i valorant
l’equilibri de masses i anhels,
la bilis negra no contribueix
a la bona estabilitat.
L’home és un llop per a l’home
Si el mires, però, des del punt de vista
estètic, i valores
l’equilibri de formes i passions,
la ràbia continguda no contribueix
a la bona composició.
L’home és qui millor sap destruir la seva obra.
Quan el desplaçament
s’accentua per l’empenta
de la ira secular,
fet bastant habitual,
l’odi es converteix en còlera;
llavors l’homo sapiens que mossega
empunya qualsevol estri
per a fer mal i fa mal.
3. Eix d’abscisses
Funàmbuls aprenents,
tant se val que la corda
estigui més o menys tibada,
pel pes de la rancúnia,
la caiguda és imminent.
Existeix un desequilibri clar
respecte l’eix horitzontal,
No hi fa res l’ordre natural,
la monotonia perfecta
del pas de les estacions
o l’harmonia del crisantem.
Tot decau, s’ensorra i torna enrere.
Un pas davant l’altre,
no hi ha manera de caminar dret
car el ressentiment ha confós
tots els camins i dreceres.
4. Línia de terra
Si cal carregues el trabuc
per abatre l’alosa,
Cap au ha d’ocultar
la llum solar del teu orgull.
No deixes que ningú,
sigui savi o mesell,
planegi per damunt
d’aquesta línia de terra
on senyales les petjades
eternes de la teva arrogància.
Del llibre
Odis, venjaces i altres traçats geomètrics
jueves, 29 de julio de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario