La porta de l’Infern

Unes paraules apòcrifes de la Porta Màxima al Ca Cèrber

Per me si va ne la città dolente
per me si va ne l’etterno dolore
per me si va tra la perduta gente

Tu Ca Cèrber, condemnat a moure’t a quatre grapes, passes sense ajupir-te per sota la llinda. L’escassetat de la meva alçada, només sis pams, obliga a acotar-se a tots els infeliços que han travessat el Riu dels Morts. El gruix de les meves fulles escruixeix tothom i quan Caront arriba amb la barcassa carregada i truca amb violència m’obro de bat a bat. La gran massa de bronze dels meus dos batents, tan pesats, fa grinyolar les set frontisses rovellades. Caldrà, company Ca Cèrber, buidar el pap de les òlibes per treure-hi l’oli i greixar la ferramenta.

Tota l’eternitat i sempre el monòton moviment de tancar i obrir. El marc de ferro i els brancals de basalt ben tallat, negres, han de suportar les embranzides cada cop que es clou l’Avern.

Mai ningú dels qui han entrat a pogut sortir. Sempre ho has vist així, tu Ca Cèrber, sentinella etern, company, però, mai amic, car l’amistat no existeix en aquests indrets.

Passa. Posa’t dintre de l’Avern. I ara, de darrera estant, fes la sentinella, i, amb ràbia, impedeix que ningú s’acosti, car ha de venir Caront un cop més, a descarregar la gavarra.

És fosc el limbe, només el foc etern il•lumina tènuement l’arribada del barquer que s’acosta lentament pel Riu dels Morts. De llum, però, ja en té prou per classificar aquells a qui el temps ha tallat les amarres i ara s’endinsaran a les flames i al dolor.

Mireu la inscripció inffaustos, atziacs i infeliços:

Lasciate ogne speranza voi ch’intrate

Abandoneu tota esperança, perquè res és el que sembla, ni tant sols aquest Infern temut que queda darrera meu, darrera de la Porta Màxima.

Abandoneu el terrenal ball de màscares, abandoneu, també, tota certesa els qui observareu amb sigil sacramental la realitat i no vàreu esmerçar cap esforç.

Vigila Ca Cèrber i deixa fer la feina a Caront, classificador etern, que posi cada infortunat al seu lloc.

Ves-ho posant tot a cada casella, maleït barquer. Cada pecador al sac que li correspongui i que la feinada, Caront, et faci fotre.

Avars i usurers o sia Taquins
Escurabutxaques i dissipadors o sia Entabanadors
Luxuriosos i sodomites o sia Salaços
Lladres i baraters o sia Esgarrapacristos
Rufians i alcavots o sia Arlots
Golafres i seductors o sia Enllepolidors
Pròdigs i malversadors o sia Balafiadors
Iracunds i displicents o sia Fellons
Aduladors i cortesans o sia Llagotejadors
Hipòcrites i mals consellers o sia Obrepticis
Heretges i impius o sia Heresiarques
Falsaris i endevinaires o sia Trafolles
Simoníacs i cismàtics o sia Hereticals
Dictadors i tirans o sia Bocaforts
Homicides i suïcides o sia Occidors
Corruptes i subornadors o sia Untons
Deshonestos i immorals o sia Inics
Contaminadors i adulteradors o sia Concoccionadors
Engalipadors i estafadors o sia Lladremaners
Dròpols i ganduls o sia Gallòfols
Racistes i xenòfobs o sia Brivalla
Bel•licosos i cercabregues o sia Pugnaços
Maltractadors i violents o sia Pedrajadors
Egoistes i mesquins o sia Coquins
Pederastes i pedòfils o sia Bugres
Esotèrics i entabanadors o sia Ensibornadors
Mentiders i insidiosos o sia Arters

Has acabat? Maleït siguis per sempre Caront.

I tu Ca Cèrber, alerta amb la cua! No te l’enganxi al tancar.

Pum!!!, fortíssim.