descomposición morfológica de un helicoide de hormigón

A l’alba

A l’alba, després del somni inconclús  

i després de la vetlla profitosa,            

prenyada de versos, he vist en les gotes

de rosada encesa una aflicció             

estranya de solitud i claror.                   

Els raigs del matí, talment un paisatge 

de colors i lluites, m’han torbat el seny.

Amor als meus llindars

va arribar, potser, una nit

i va trucar a la porta.

He despertat amb les paraules d’Anacreont.

Al alba

Al alba, después del sueño inconcluso

y tras la provechosa duermevela,

de versos preñada, he visto en las gotas

del rocío encendido una aflicción

rara de claridad y de añoranza.

La luz matutina, igual que un paisaje

de color y lucha, me turbó el juicio.

Amor a mi umbral

llegó, quizás, una noche

y llamó a la puerta.

He despertado con las palabras de Anacreonte.