Els sonets del geòmetra 1, 2 i 3

Els sonets del geòmetra és un conjunt de deu sonets, nou dels quals s'inclouen en el poemari

Odis, venjances i altres traçats geomètrics.

El sonet no inclòs al poemari també es publicarà en aquest blog.

Ara, de moment, només es presenten els sonets 1, 2 i 3.

1.

Llençaven boles de sofre i brea encesa
amb catapultes. Morien a intramurs
mares i fills. A extramurs esperaven
que la ciutat al capvespre caigués.

Amb catapultes, també, tiraven rates
per provocar infeccions bubòniques,
van assecar les deus i els rierols
per a matar la població de set.

Van posar setge tot l’estiu i tardor,
dies i nits s’han desitjat la mort
els uns als altres. Res més no desitjaven.

No fou querella fictícia de dracs i àngels,
fou un traçat irregular de corbes,
la trajectòria mortal d’odis i enveges.

2.

Cal fer molts plànols, moltes hores de càlcul
i dibuixar clares geometries,
fer l’artefacte eficaç per la guerra
i emprar l’enginy al servei de la mort.

Ho demanaven els Sforzza, els Medici
i avui, als savis, encara els ho demanen:
“cal tornar en sang les fonts de la ciutat,
cal escampar les plagues per la terra”.

A poc a poc s’afina el salvatgisme,
bastim castells de quincalla i neó
i a força d’odis aconseguim més pa.

Els traçats són els de sempre: línies, punts,
algun segment imprecís que no es talla
i la tangent tocant un cercle fosc.

3.

No convenia embrutar entapissats
tot era pulcre als palaus de Venècia,
calia un mètode net que no enllardissés.
Millor el verí que el coltell o l’espasa.

No vaig fer plànols ni esmolar ganivets
per a venjances i odis, prou n’hi havia
amb els flascons d’apòtzemes i sucs
ben combinats. Res de geometries.

I vaig deixar el compàs uns quants anys
i el cartabó damunt la taula vella
però la guerra cap Orient s’estenia.

Verí o punyal, les mateixes aurores,
i joves forts com alzines que cauen
lluny de palau, lluny dels entapissats.