Carrers
La pluja de la nit dibuixa
grafittis a les parets,
ho fa amb l’escassetat del haikú.
Joies barroques que demanen
la brillantor del diamant ciutadà.
Una música prima
recorda un esglai llunyà
que ara és un clam inflat
de gent i automòbils.
A les terrasses dels bars
es barreja l’aroma dels cafès
amb les rialles del curry.
L’estrèpit ofega els miols
dels gats de les tietes
i la claror s’entremet entre els secrets
de les alcoves mal il·luminades.
Són quotidians els rètols i les petges
dels vianants, els afanys dels cossos
i el tràfec contaminat dels dies que passen.
F.C.
Traducción
Calles
La lluvia de la noche dibuja
grafitis en las paredes,
lo hace con la escasez del haikú.
Joyas barrocas que reclaman
el brillo del diamante ciudadano.
Una música delgada
recuerda un grito lejano
que ahora es un clamor inflamado
de gentío y automóviles.
En las terrazas de los bares
se mezcla el aroma de los cafés
con las risas del curry.
El estrépito ahoga el maullido
de los gatos de las tías,
i la claridad se entromete en los
secretos
de las alcobas mal iluminadas.
Son cotidianos los rótulos y las
pisadas
de los peatones, el afán de los
cuerpos
y el tráfico contaminado de los días
que pasan.
F.C.
.JPG)
