
AMULET VERD
Francesc Parcerisas
LA CREU DEL SUDLa nit és gebrada, en aquest jardí,
havent sopat. I només vull saber
que de debò existeix el llambreig
perdut en el no-res. Que la mirada,
i el goig, i l’amor, sàpiguen del do
i de la imatge bella que s’ofega
entre els esteles que cobriran la tomba
del meu cor. Sigues, doncs, el meu igual
-i sigue’m filla, i mare- i sàpigues,
sempre sempre, que allò que ens ha unit
és acceptar el goig gelós de ser
u i diferents. Negarà la mar
aquests cels, les distàncies, els freus,
i fins i tot aquest boscatge exòtic
on els isards llunyans fugen a salts
davant del teu impermeable groc,
i tu i jo -el meu cigne i el senyor-
continuarem sota la creu del sud
enllaçats en l’amulet de pedra verda
on no existeix la por, ni el temps; només l’amor.
Francesc Parcerisas
A pesar de la dificultad que supone la traducción de la poesía he tenido el atrevimiento de trasladar al castellano este bello poema de Francesc Parcerisas, mi amigo y admirado maestro. LA CRUZ DEL SUR
La noche es de escarcha, en este jardín,
después de cenar. Y sólo quiero saber
si es cierto que existe el destello
perdido en la nada. Que la mirada,
y el gozo, y el amor, sepan del don
y de la bella imagen que se ahoga
entre las estelas que cubrirán la tumba
de mi corazón. Sé, pues, mi igual
-y que me seas hija, y madre- y sepas,
siempre siempre, que lo que nos ha unido
es aceptar el celoso gozo de ser
uno y diferentes. Negará la mar
estos cielos, las distancias, el estrecho,
e incluso este bosque exótico
donde los rebecos lejanos huyen a saltos
delante de tu impermeable amarillo,
y tú y yo -mi cisne y el señor-
continuaremos bajo la cruz del sur
enlazados en el amuleto de piedra verde
donde no existe el miedo, ni el tiempo, sólo el amor.