jueves, 5 de mayo de 2011

2. Corifeo secreto

2. Corifeo secreto

De cómo se duelen las emociones que viven ocultas en la penumbra y, lejos del juicio, me reservan un universo de rubíes.

Sabes de mi morada dentro de ti tan escondida
y conoces la voz, obstinada canción
que escuece en el lagrimal, regalando tesoros
de músicas eternas, de soldados y diosas.
Te daré la estrella ardiente que danza en la noche,
el faro de Alejandría que ilumina hasta lo lejos
y un desierto de esmeraldas y de leones rampantes.
Pondré las imágenes sobre los cálculos secretos
de la pasión perdida, la que se libra en un baile
de máscaras insólitas que ocultan las miradas.
Y cuando desde arriba observes la dimensión del juicio,
la densidad del mar y los espejos del atardecer
se oiga el corifeo que dentro de la cueva oscura
peina los caballos blancos y vela por las sombras.

¿Y pides, aún, la quietud de los cementerios?


---- original en catalán ----


2. Corifeu secret

De com es dolen les emocions que viuen ocultes en la penombra i, lluny del seny, em reserven un univers de robins.

Saps del nostre habitatge dintre teu amagat
i en coneixes la veu, obstinada cançó
que cou al llagrimal, tot regalant tresors
de músiques eternes, de soldats i deesses.
Et donarem l’estrella ardent que en la nit dansa,
el far d’Alexandria que il•lumina ben lluny
i un desert de maragdes i de lleons rampants.
Posarem les imatges damunt els secrets càlculs
de la passió perduda que es deslliura en un ball
de màscares insòlites que oculten esguards.
I quan de dalt observis la dimensió del seny,
la densitat del mar i els miralls del capvespre
oeix el corifeu que dins la cova fosca
pentina els cavalls blancs i vetlla per les ombres.

I demanes, encara, la quietud dels fossars?

No hay comentarios:

Publicar un comentario