jueves, 17 de marzo de 2011

El pi de Formentor

Joan Miró. El pi de Formentor. Grabado Aguatinta 1976

El pi de Formentor

Miquel Costa i Llobera


Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera real.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil•les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.

3 comentarios:

  1. Miquel Costa i Llobera (1854-1922) poeta de formación clásica calificado como "noucentista" escribió en 1885 Oda a Horaci y en 1906 Horacianes.

    ResponderEliminar
  2. Hermoso canto; hace unos días escuché una versión cantada por Mª del Mar Bonet

    Mon cor estima un arbre!

    Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;
    domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
    Per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
    el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge
    per glòria i per delit.

    ResponderEliminar
  3. Hermoso de verdad, estimada Kova. La primera estrofa ya te pone la piel de gallina.
    La interpretación de Ma. del Mar Bonet es magnífica, los baleáricos, tienen a este poema en mucha estima.
    Salud

    ResponderEliminar