L’arquitectura ha estat al llarg de la història una eina al servei del poder. Quan aquest, amb més o menys il·lustració, ha estat sensible als principis vitruvians, els resultats obtinguts han estat plausibles perquè:
1) l’arquitectura ha complert la funció que tenia encomanada -utilitas-,
2) ha estat sòlida i ben construïda -firmitas-
3) ha satisfet els cànons d’harmonia i proporció -venustas-.
El lema de Vitruvio que defineix els principis fonamentals de l’arquitectura s’ha anat trastocant al llarg de les diferents èpoques històriques.
A vegades, la causa de la pèrdua de les qualitats fonamentals de l’obra arquitectònica a estat motivada per la mala pràctica dels arquitectes i altres vegades perquè el poder polític o econòmic sol·licitava qualsevol altra cosa de l’arquitectura que res tenia a veure amb la utilitat, la solidesa i la bellesa.
![](http://2.bp.blogspot.com/_V53C_2KcNoA/S6ZNqgwbSzI/AAAAAAAAABM/FkazEXClv1Q/s320/1.jpg)
Davant les perversions d’aquests tres principis fonamentals sempre sospito.
Sospito i alhora crec que darrera la perversió s’amaga, no només una incapacitat professional o artística de l’arquitecte, sinó quelcom més greu, l’interès inconfessable del poder que s’oculta darrera d’una gran campanya propagandística destinada a encobrir moviments especulatius o aixeca una cortina de fum que emmascara la sobergueria d’aquell que ha fet l’encàrrec.
![](http://3.bp.blogspot.com/_V53C_2KcNoA/S6ZOvbwBNRI/AAAAAAAAABk/ON18P1R4zlA/s320/2.jpg)
Tampoc s’ha de substituir la solidesa, -firmitas- per l‘espectacle efímer i temporer d’una arquitectura de bambolines que s’han aixecat al servei del negoci immobiliari o mediàtic. Quan això passa contemplo les façanes i penso en la durabilitat i en la vida útil de l’edifici, com n’és de car mantenir aquest espectacle i m’esborrono calculant la pecúnia que produeix el show-business de l’arquitectura.
![](http://2.bp.blogspot.com/_V53C_2KcNoA/S6ZPHRtAdpI/AAAAAAAAABs/_nW9H0WDSUQ/s320/3.jpg)
Contemplem sovint com s’ha pervertit el principi de bellesa -venustas- que constitueix un dels fonaments naturals de l’arquitectura. Veiem com sovint es trastoquen les mesures i la proporcions adequades per la megalomania i per la originalitat mal entesa. Es substitueix la bellesa de l’obra arquitectònica per l’envaniment de l’arquitecte histrió i per la vanitat del qui fa l’encàrrec, que, el dia de la inauguració de l’obra, reclama la fotografia al costat de l’arquitecte de campanetes.
![](http://4.bp.blogspot.com/_V53C_2KcNoA/S6ZPfqs97EI/AAAAAAAAAB0/YrsiUOOAKHw/s320/4.jpg)
Quin valor té la originalitat?
Les audàcies geomètriques o estructurals serveixen de res?
O son només una complicació cara, grollera i difícil de construir?
Tot això, és només un pur espectacle que sorgeix darrera el teló pesat d’una societat opulenta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario