Aguantava la tassa de les herbes
amb dos dits de la mà dreta
molt delicadament. Somreia.
La mort fou fulminant.
A l'infern l'esperava la seva muller,
Elvira, que esguardava els filaments
de la grisa Palmella botryoides
amb delectació. Tot es féu fosc:
els miralls de la casa s'entelaren
i a fora queia la boira suaument.
Els jardins botànics
i quan el poeta diu:
ResponderEliminar...A vegades, però, cal esperar tota la vida
per entendre el sentit d'aquests Jardins Botànics.
quin geni Joan Percuho