DUES HEROÏNES, dos sonets

Judith

Escapçar el cap d’un home és un assassinat,
alçar-lo pel cabells per mostrar-lo a la xurma
amb la bava calenta i riure’s de la turma
rajolinant de sang és fer publicitat.

Jueu o babiloni, general o soldat
quan aixeques la testa totes pesen igual
i encara que la crònica en dignifiqui el mal
tallar el cap d’Holofernes fonamenta el pecat.

Judith no és l’heroïna, és la mà de l’engany
que més tard escriurà la història en benefici
dels qui guanyen la guerra i ens porten al parany

de transformar homicidi amb digne sacrifici.
I endavant va la història avançant d’any en any
amagant la vergonya i enredant el judici.


Salomé

Lluïen els ulls com escarabats,
la mirada del rei comptava els vels
que a poc a poc es tornaven estels,
bo i volant com set pecats alabats.

Cruel venjança de la ballarina,
dansa culpable de mots allevats,
que teixia amb fils d’or la teranyina
en teler de sang i horror acoblats.

Ulls mig closos, els polzes inflamats
i la bava pudenta del Baptista
són l’ofrena del sobirà a l’artista

en generós bescanvi pels malucs,
pels colors obscens en nit de mentides
i per la fam amarga de lladrucs.