martes, 29 de mayo de 2012

Piel de rinoceronte


Si amas el amor,
amas el surrealismo
y si el amor que amas,
es cortés o platónico
es que estimas una forma
chic de la nada.

Si es libertino el amor que amas,
te encontrarás obligado a hacer más de una locura
entre el atardecer y la aurora,
a consultar algún manual de gimnasia
o a leer, con toda naturalidad,
las instrucciones de Ovidio
-no hay que obsesionarse
en acrobacias orientales.

Si amas los amores lejanos,
aquellos que parecen inofensivos,
amarás a la princesa de Tarabulus
que, con un pañuelo de seda,
te espera en la ventana del castillo.
Todo ello una excusa para ir tirando adelante.

Está muy mal la cosa. 


Traducción del catalán de La pell del rinoceront
del libro DOBLE TALL

10 comentarios:

  1. Si, es una excusa para ir tirando adelante...¿ más que puedo hacer ?; no sería agradable sentarme en una mesa a esperar que me repartieran siete fichas con números diferentes y seguir la jugada del compañero de enfrente...No valgo para eso. Prefiero soñar con la princesa de Tarabulus...Como siempre, un placer leerte. salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí Miquel, amigo mío, tienes razón, con el amor y a sabiendas de sus daños colaterales, seguimos tirando adelante y soñando con princesas lejanas y con amores cercanos y como dice la canción: es mejor amar y sufrir que nunca haber amado.
      Salud

      Eliminar
  2. Sencillamente precioso, Francesc, y ese punto de escepticismo al final, le da aún más alegría, curioso paradigma el del amor, que no deja hueso sano ni carne sin traspasar, y sin embargo con desafuero lo buscamos como topos tiernos (la piel del rinocerante aquí, impecable augurio)

    Salud
    Manuel

    ResponderEliminar
  3. Amigo Manuel, celebro que te haya gustado. Al final siempre surge el escepticismo, aún así y quedándonos en los huesos, de tanto pan y cebolla, continuamos amando.
    Salud

    ResponderEliminar
  4. Amar, amar... no sé si amaremos, o cómo, pero ¡cuánto lo necesitamos! Siquiera sea de manera egoísta, porque nos hace segregar endorfinas y todo eso y nos sentimos estúpidamente bobos o dichosamente felices, es tan necesario el amor como el pan, pues quien anda falto de lo uno cojea, pero a quien le falla el amor, enmohece. Vaya discurso... perdona la osadía, Francesc. Bello poema, sin duda.

    Un abrazo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí Javier, bobos y dichosamente felices, el amor es necesario.
      Ya nos dijo Dante cual es la fuerza del amor: "l'amor che move il sole e l'altre stelle"
      Salud

      Eliminar
  5. Oh! com m'agrada el començament "Si amas el amor, amas el surrealismo" Ho entenc, crec entendre-ho, perquè, en part, m'hi sento identificada en aquesta descripció. Durant molt de temps he pensat l'amor com un art estrambòtic, com un somni que ara es fa realitat, ara es torna un somni, torna a tocar de peus en terra, torna a evadir-se o a enlairar-se... ple d'emocions i d'absurditats, ple de plans i ple d'aire. M.Pilar Martinez Herrero

    ResponderEliminar
  6. Amiga M.Pilar, celebro que t'agradi, el poema és una traducció d'un poema del meu llibre DOBLE TALL. Aquest llibre té dos capitols: L'amor és falç i Eines de tall. Pell de rinoceront pertany a l'Amor és falç (amb c trencada)Tot aquest capítol tracta dels rierols de llàgrimes que vesem per amor i que fan solcs al rostre.
    Salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Espero poder llegir ben aviat "Doble tall" i "Els quatre miralls quadràtics d'en Quadreny". No fa gaires dies els vaig encarregar a "librosaulamagna.com". - Sí, sí, falç amb c trancada... Amb el temps i moltes reflexions, jo vaig aconseguir canviar la falç dels sentiments segats per la llibertat, però la pell resultà més dura. - Quan et vingui de gust, m'agradaria que passessis pel meu bloc per veure com dibuixava a l'any 1985. Aleshores algú va dir que hi havia massa línies i que resultava hermètic. Potser sí. El que ara no m'agrada del dibuix, després dels anys, és el rostre, el trobo massa de dibuix de contes de princeses. A reveure. M.Pilar

      Eliminar
    2. Estimada Pilar, els dos llibres són de March Editor.
      la c trencada ve d'un poema titulat "falsedat" que en els últims versos diu:
      -l'amor no és fals
      l'amor és falç
      esmolada qu talla el fil
      de tota cosa humana-

      Ara mateix passo a veure els teus dibuixos i ja diré que em sembla.
      Salut
      Francesc Cornadó

      Eliminar