lunes, 9 de abril de 2012

Ícar



Hendrick Goltzius - gravat

Ícar, a la fi, amb les ales cremades
tinc pressentiment del mar embravit
i, l’amor que fou un pretext per ser
com els deus, es fon a la platja antiga.

L’oceà ha deixat a la sorra els vidres
esmerilats i les algues mortes.


6 comentarios:

  1. un amor, como los dioses, pretexto para ser,
    genial
    saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias, Omar. Nos ponemos a buscar pretextos y acabamos volando.
      Salud

      Eliminar
  2. el que Ícar no sabia és que l'home només pot volar en somnis, no en la realitat.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Amic Puigcarbó, el que Ícar no sabia es que l'home acabaria poden volar des de l'aeroport de Sabadell fins als núvols de l'Empordà i encara més enllà.
      Salud

      Eliminar
  3. Mí hijo, Francesc, tiene 29 años...se llama Icaro... (no con pocos problemas en aquella época, por cierto). Algún día te explicaré porque....salut

    ResponderEliminar
  4. Miquel, si no registrabamos a nuestros hijos con nombres del santoral católico, apostólico y romano teníamos problemas. Te digo, por experiencia propia, que a veces también topábamos con algún funcionario que desconocía el catálogo.
    Salud

    ResponderEliminar