miércoles, 27 de abril de 2011

Escalera

Escalera

Bajo la escalera cogido al pasamano
cada escalón me aleja de aquella tierra
de antes, devastada y estéril
y siento aún, como un superviviente,
el viento frío y el olor del humo de las fábricas.

Sí, descreído,
porqué ni ahora ni nunca me protegieron
las sombras de los ídolos.

Y, hoy, desde los escalones hasta el rellano,
me ilumina sólo el faro de los antepasados
que fueron maestros en el arte de la derrota.

Entre aquel viento frío
y este pasamano de acero inoxidable
sólo hay la confirmación
de las peores sospechas.


original en catalán
Escala

Baixo l’escala agafat al passamà
cada graó m’allunya d’aquella terra
d’abans, devastada i estèril
i sento, com un supervivent, encara,
el vent fred i l’olor del fum de les fàbriques.

Sí, descregut,
per què ni ara ni mai em protegiren
les ombres dels ídols.

I, avui, dels graons al replà,
m ‘il•lumina només el far
dels avantpassats que foren
mestres en l’art de la derrota.

Entre aquell vent fred
i aquest passamà d’acer inoxidable
només hi ha la confirmació
de les pitjors sospites.

2 comentarios:

  1. Qué bello y con que orgullo camina al que no le han convencido y no espera...
    admiro tu poesía, imagino en qué momentos nacerá...

    Un abrazo y salud

    ResponderEliminar
  2. Concepto-aparte, celebro que te haya gustado.

    Lasciate ogne speranza voi ch’intrate
    Cierto, no esperar.

    Es difícil de imaginar dónde y en qué momentos nacen estos poemas, te sorprenderías.
    Salud

    ResponderEliminar