Arriben els bàrbars

imagen: Francesc Cornadó . Llibreta Negra

Llegan los bárbaros

Tuvimos que buscar un nombre para cada cosa,
ahuyentar la mala suerte y dejar
que poco a poco se iluminara el peñón
con la luz forastera del faro de Alejandría.

Suevos y alanos han pisado las mismas piedras
y los árboles han dado flores
en primaveras lluviosas
y las mujeres han cosechado las granadas
y han hecho, con sus granos,
mosaicos de teselas rosadas.

Nada debe quedar fuera del paraíso
ni siquiera los pabellones de aquellos verdugos
que se han convertido víctimas;
pues el viaje va más allá
de una telaraña de hilos de plata.

Paso y, sin girar el rostro,
veo el carro de Apis y a sus oficiantes
y extendiendo la mirada dispongo mi caña
con un anzuelo de aguja fina,
no con el arpón ganchudo,
pues pesco sólo los peces suicidas
del mar Etrusco.

Mientras, en los parlamentos de piedra
alaban las tecnologías del viento,
los combates de marfil
y el arrebato estéril de los riscos salvajes.

Siempre han sido bárbaros y clásicos, todos,
quienes han destruido los imperios levantados
encima de los cimientos del olvido,
encima de las Arcadias desérticas,
encima de la cabeza coronada del rey embrujado,
encima de las cuevas que contenían cabezas cortadas,
encima del gas del holocausto
y encima de la sangre de siempre.

Permanece, a pesar de los derribos,
la reconstrucción para poder continuar.

original en catalán

Arriben els bàrbars

Cal cercar el nom de cada cosa
foragitar la mala astrugància i deixar
que a poc a poc s’il•lumini el penyal
amb la llum forastera del far d’Alexandria.

Suebs i alans han trepitjat les mateixes pedres
i els arbres han donat flors
en primaveres plujoses
i les dones han collit les magranes
i n’han fet, dels seus grans,
mosaics de tesel•les colrades.

Res ha de quedar fora del paradís
ni tan sols els pavellons d’aquells botxins
que han esdevingut víctimes;
car el viatge va més enllà
d’una teranyina de fils d’argent.

Passo i, sense girar la cara,
veig el carro de l’Apis i els seus oficiants
i amb l’esguard estès llenço la canya
amb un ham d’agulla dreta,
no pas amb l’arpó ganxut,
car pesco només els peixos suïcides
del mar Etrusc.

Mentre els parlaments de pedra
lloen les tecnologies del vent,
els combats d’ivori
i la rauxa estèril del Cavall Bernat,

Sempre han estat bàrbars i clàssics, tots,
els qui han desfet els imperis
i al damunt dels fonaments de l’oblit,
al damunt d’Arcàdies desèrtiques,
al damunt de la testa coronada del rei embruixat,
al damunt dels coves que contenien caps tallats,
al damunt del gasós holocaust
i al damunt la sang de sempre roman
la reconstrucció per continuar.