lunes, 7 de marzo de 2011

Séptimo soneto del geómetra

7.

Si así lo queréis me pondré una venda
y no veré nada, voy a ser optimista, reiré,
bailaré bajo guirnaldas iracundas
y esbozaré polígonos estrellados.

No trazaré ninguna línea roja, ninguna
elipse excéntrica, pasaré el tiempo
con los ojos cerrados, y los planos quedarán
en blanco, limpios, vacíos sin garabatos ni líneas.

La naturaleza tiene, sin embargo, horror al vacío
y todo es siempre igual bajo la capa del sol,
los bárbaros están aquí o llegarán después,

acabará el baile y otra vez las manchas
ensuciarán los pergaminos adversos
y el malandrín llegará por el camino real.

0riginal en catalán

7.

Si així ho voleu em posaré una bena
i no veuré res, seré optimista, riuré,
ballaré sota garlandes iracundes
i esbossaré polígons estrellats.

No faré cap línia roja ni cap
el•lipse excèntrica, l’estona passaré
amb els ulls clucs, i els plànols quedaran
en blanc, nets, buits sense gargots ni línies.

Però té la natura horror del buit
i tot és sempre igual sota la capa del sol,
els bàrbars són aquí o arribaran després.

Acabarà el ball i un altre cop les taques
embrutaran els pergamins adversos
i el malandrí vindrà pel camí ral.

2 comentarios:

  1. Entre la euforia por EL Naufraguito y ese repentino optimismo que proclamas, debes llevar prendido en tu entusiasmo el último y concluyente terceto, en catalán.
    A veces la alegría nos desordena y eso es bueno, así lo creo.

    Felices saludos!

    ResponderEliminar
  2. Ay! Kova, me olvidé el segundo terceto, además estos días ando de auí para allá. Es un lío, fíjate que hasta he podido sentir un momento de optimismo, ¡increible!
    Así que pueda corregiré el fallo.
    Salud

    ResponderEliminar