jueves, 17 de marzo de 2011

ODA XXX - HORACIO

Imagen: Francesc Cornadó. Llibreta Negra
ODA XXX
Horacio

Exegi monumentum aere perennius
regalique situ pyramidum altius,
quod non imber edax, non Aquilo impotens
possit diruere aut innumerabilis
annorum series et fuga temporum.
Non omnis moriar multaque pars mei
vitabit Libitinam; usque ego posterea
crescam laude recens, dum Capitolium
scandet cum tacita virgine pontifex.
Dicar, qua violens obstrepit Aufidus
et qua pauper aquae Daunus agrestium
regnavit populorum ex humili potens,
princeps AEolium carmen ad Italos
deduxisse modos. Sume superbiam
quaesitam meritis et mihi Delphica
lauro cinge volens, Melpomene, comam.


traducció de Narcís Comadira

Hi escric en català l’oda 30 del Llibre III d’Horaci

He alçat un monument més durador que el bronze.
més alt en majestat que les piràmides,
que ni l’hivern voraç ni la tramuntanada
no podran ensorrar, ni la cadena
del anys innombrables ni el pas del temps que fuig.
No moriré del tot, una bona part meva
burlarà Libitina: les lloances
em faran créixer, mentre al Capitoli
pugi el pontífex amb la verge callada.
I allà on ressona el riu Ofant, salvatge,
allà on la terra pobra d’aigües, Daunus
regnà sobre els pastors, diran que jo,
nat d’una soca humil, vaig ser el primer
a mostrar el cant eoli. Tu, Melpomene, acull
un orgull merescut i, bondadosa,
cenyeix-me el cap amb el llorer de Delfos.

--- --- al castellano --- ---

He construido una obra más perenne que el bronce,
más alta que el túmulo real de las pirámides;
no podrán destruirla ni la voraz tormenta
ni el fuerte Aquilón, ni la innumerable serie
de los años con que se escapa el tiempo.
No moriré del todo, gran parte de mí
rehuirá a Libitina: creceré sin cesar,
mientras el Pontífice suba al Capitolio
con la virgen callada, y en tiempos futuros
renaceré en alabanzas.
Y allí donde resuena el río Áufido, el salvaje,
allí donde la tierra pobre en agua reinó Dauno
sobre los pastores, dirán que yo,
habiendo ascendido desde lo más humilde,
fui el primero en unir el canto eolio a los ritmos ítalos.
Acepta, oh Melpómene, esta justa soberbia
y bondadosa cíñeme con el laurel de Delfos.

ODA XXX
Horacio

2 comentarios:

  1. Muchas gracias, lo voy a usar para mi parcial de latín.
    Saludos desde Uruguay :)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Agradezco su visita y celebro que pueda utilizar esta traducción para su examen, deseo que obtenga buenas notas.
      Saludos

      Eliminar