Primer soneto del geómetra

1.

Lanzaban bolas de azufre y brea encendida
con catapultas. A intramuros morían
madres e hijos. A extramuros esperaban
que la ciudad cayera al atardecer.

Con catapultas, también, tiraban ratas
para provocar infecciones bubónicas,
secaron los manantiales y los arroyos
para matar de sed a la población.

Pusieron sitio durante todo el verano y el otoño,
días y noches han deseado la muerte
unos a otros. Nada más deseaban.

No fue querella ficticia de dragones y ángeles,
fue un trazado irregular de curvas,
la trayectoria mortal de odios y envidias.

original en catalán

1.

Llençaven boles de sofre i brea encesa
amb catapultes. Morien a intramurs
mares i fills. A extramurs esperaven
que la ciutat al capvespre caigués.

Amb catapultes, també, tiraven rates
per provocar infeccions bubòniques,
van assecar les deus i els rierols
per a matar la població de set.

Van posar setge tot l’estiu i tardor,
dies i nits s’han desitjat la mort
els uns als altres. Res més no desitjaven.

No fou querella fictícia de dracs i àngels,
fou un traçat irregular de corbes,
la trajectòria mortal d’odis i enveges.