domingo, 13 de marzo de 2011

Salvador Espriu

imatge: Joan Miró. Personnage-etoile

Cementiri de Sinera



XXV

A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.

- --- traducción al castellano --- -

Cementerio de Sinera

XXV

A la orilla del mar. Tenía
una casa, mi sueño,
a la orilla del mar.

Alta proa. Por libres
caminos de agua, la esbelta
barca que yo guiaba.

Los ojos conocían
todo el reposo y el orden
de una pequeña patria.

Necesito contarte
qué miedo da la lluvia
en los cristales.
Hoy cae sobre mi casa
la noche oscura.

Las rocas negras
me atraen al naufragio.
Cautivo del cántico,
mi esfuerzo inútil,
¿quien me guía hacia el alba?

Junto a la mar tenía
una casa, mi sueño.

No hay comentarios:

Publicar un comentario