Quinto soneto del geómetra

5.

Se levantan tres cilindros a lo lejos,
más allá de la valla espinosa,
tres chimeneas que echan humo de muerte,
oscuras y afóticas humean exterminio.

Todo huele a eficaz crematorio
de siglo veinte, de progreso invertido,
de refinada civilización,
de no retorno y de control de razas.

No hay que hacer muchas líneas para contar
todos los que mueren, sólo un cuaderno
con una lista sin nombres, sólo cifras.

Ahora construiremos museos de la memoria,
de flores marchitas, de chimeneas negras,
de setos altos y de odio secular.

original en catalán

5.

Hi ha tres cilindres que s’aixequen
més enllà de la cledissa espinosa,
tres xemeneies que treuen fum de mort,
fosques i afòtiques fumegen extermini.

Tot fa pudor d’eficaç crematori
de segle vint, de progrés invertit,
de refinada civilització,
de no retorn i de control de races.

No cal fer gaires línies per comptar
tots els que moren, només una llibreta
amb una llista sense noms, només xifres.

Ara farem museus de la memòria,
de flors marcides, de xemeneies negres,
de cledes altes i d’odi secular.