AMULET VERDFrancesc Parcerisas
LA CREU DEL SUD
La nit és gebrada, en aquest jardí,
havent sopat. I només vull saber
que de debò existeix el llambreig
perdut en el no-res. Que la mirada,
i el goig, i l’amor, sàpiguen del do
i de la imatge bella que s’ofega
entre els esteles que cobriran la tomba
del meu cor. Sigues, doncs, el meu igual
-i sigue’m filla, i mare- i sàpigues,
sempre sempre, que allò que ens ha unit
és acceptar el goig gelós de ser
u i diferents. Negarà la mar
aquests cels, les distàncies, els freus,
i fins i tot aquest boscatge exòtic
on els isards llunyans fugen a salts
davant del teu impermeable groc,
i tu i jo -el meu cigne i el senyor-
continuarem sota la creu del sud
enllaçats en l’amulet de pedra verda
on no existeix la por, ni el temps; només l’amor.
Francesc Parcerisas
A pesar de la dificultad que supone la traducción de la poesía he tenido el atrevimiento de trasladar al castellano este bello poema de Francesc Parcerisas, mi amigo y admirado maestro.
LA CRUZ DEL SUR
La noche es de escarcha, en este jardín,
después de cenar. Y sólo quiero saber
si es cierto que existe el destello
perdido en la nada. Que la mirada,
y el gozo, y el amor, sepan del don
y de la bella imagen que se ahoga
entre las estelas que cubrirán la tumba
de mi corazón. Sé, pues, mi igual
-y que me seas hija, y madre- y sepas,
siempre siempre, que lo que nos ha unido
es aceptar el celoso gozo de ser
uno y diferentes. Negará la mar
estos cielos, las distancias, el estrecho,
e incluso este bosque exótico
donde los rebecos lejanos huyen a saltos
delante de tu impermeable amarillo,
y tú y yo -mi cisne y el señor-
continuaremos bajo la cruz del sur
enlazados en el amuleto de piedra verde
donde no existe el miedo, ni el tiempo, sólo el amor.
diuen que el primer que es perd en traduïr, és la poesia. Te n'has sortit prou bé en traduïr aquest poema de Parcerisas.
ResponderEliminarSí, Puigcarbó, ja ho diuen els italians:
ResponderEliminarTraduttore, traditore.
Salut
Aplaudo el atrevimiento!
ResponderEliminarGracias
Kova
Muchas gracias Kova. Francesc Parcerisas es un gran, gran poeta.
ResponderEliminarSalud
Benvolgut, de nou, Francesc,
ResponderEliminarHa estat una sorpresa aquest poema d'en Francesc Parcerisas; (jo el vaig conèixer fa anys, a Sant Pere de Ribes), suposo que parlo del mateix senyor. El vaig conèixer a través del seu fill (en Andi, Andreu)... Quins records! Aleshores jo escrivia molt més i pintava molt més... i en aquells dies vaig fer una exposició titulada "Insinuacions d'àngels". No hi vaig tenir quasi relació, però en vaig tenir prou per sentir que existeixen persones que, sense haver-les conegut en profunditat, sempre les recordaràs, i amb el Sr. Parcerisas sempre m'ha passat. Igual que em passa amb un mestre de català que vaig tenir (un escriptor de Vilanova i la Geltrú), i que també es va morir fa uns anys, i que en moltes ocasions el trobo a faltar... com per exemple, poder-li explicar perquè en un moment determinat tot ho veig gris, o groc, o blau... De vegades penso, Què em dirien d'això o d'allò altre? i aleshores trobo les respostes. Hi ha persones que són com els fars.
Espero que quan puguis, tornis a passar pel meu blog, on us dono les gràcies per l'últim que em vareu escriure.
M.Pilar Martínez
M. Pilar, sempre torno al teu blog, m'agrada molt.
ResponderEliminarSalut