Es tracta del recull de l’obra poètica de Carles Duarte i Montserrat escrita entre els anys 1984 i 2009.David Jiménez i Cot n’ha fet el recull i l’acuradíssima edició.
Darrera el pròleg de Marie-Claire Zimmermann, baixen amb la força d’un torrent els versos d’en Duarte, des de Vida endins (1984) fins Arvard (2009); baixen com una riuada fins aquest mar tan nostre, que va més enllà del fons del sac, més enllà de l’illa de Citerea fins la fenícia Arwad.
Deia Joan Fuster:
admire molt l’obra de Salvador Espriu, entre altres raons més serioses, perquè ha intercalat una mica de semitisme enmig d’una literatura de tantes pretensions hel•lèniques com la catalana
i ara, Carles Duarte, tot salvant les diferències estilístiques amb el poeta de Sinera, defuig de les pretensions hel•lèniques de la literatura noucentista i introdueix el món hebreu dins la seva obra tan extensa i, amb una saba nova, ens diu com n’és d’extens el conflicte d’aquest mar.
Tot això ho diu en Duarte amb versos que parlen d’allò que hi ha de més profund en l’home, que és la pell i els ulls.
Celebro l’edició de S’acosta el mar. Poesia 1984-2009 i felicito amb tota l’admiració Carles Duarte i Montserrat.
¡Lástima que no supe de la presentación de ese libro de Carlos! me habría gustado ir...
ResponderEliminar