Nulla aesthetica

D’antic recordo els palaus vora el mar
i els capvespres rogents que s’amagaven
darrera els costerets del litoral.

Sento les veus de Leopardi i Carner,
tonades enmig dels crits abrivats,
rauxes de futuristes que proclamen
un engarjolament irremissible
de la Victòria de Samotràcia,
l’encomi de la velocitat
i l’assassinat del clar de lluna,
mentre un temor desconegut desperta
davant un obstinat foc d’uniformes
i de botes que amb soltesa desfilen
trepitjant massa fort fangs i sorrals.

Cau la raó i esdevé el plor dels pàrvuls
i el dolor al pit de les mares dels pàrvuls
i el joc de l’amor reclama els poemes
perduts
mentre arreu s’esbomba el civisme estètic
i clos de les fronteres:

nulla aesthetica sine ethica,
ni poesia sota banderes.

del llibre
Odis, venjances i altres traçats geomètrics