La mort al bressol

El dies i els solsticis han esborrat
els records del bressol a la penombra,
els monòtons grinyols de les gronxades,
i l’infaust naixement enmig de plors;
el desastre anatòmic inicial,
el tall precís del vincle sangonejant,
les hores oceàniques amb rumb incert
en aigües embravides, i el compromís
de lluita atzarosa entre cards i camèlies.

El rovell dels metalls i l’estripat
domàs amb farbalans, amb mots secrets,
t’ho anuncien burletes: millor ventura
hagués estat no nàixer o morir al bres.