LES HORES

dos fragments del llibre
Les Hores

L’Eix de la Sínia

A l’eix de la sínia, les Hores -Dice, Eunòmia i Eirene- impassibles, bufen la roda del temps que gira amb grinyol metàl•lic. No demanis a ningú que greixi la ferramenta, la roda és pesada i l’engranatge vell.

De Cronos ençà.

A l’eix de la sínia el temps és immòbil.

Passa.

Gira el circumloqui de les estacions, solstici d’hivern, solstici d’estiu. I els dies passen, i a tu, caminant desvagat, no t’està permès jeure a la cova per contemplar el decurs de la sínia, car tu irremeiablement gires també amb la roda i el jorn s’esmuny per l’estretor de la vida i la mort arriba amb les passes damunt la cendra d’un vell foc.

A l’eix de la sínia, les Hores et veuran passar, no guiaran ni el teu pas, ni el teu destí. Ara ets tu qui està en el temps i ets, per les Hores, la imatge del temps que passa.

A l’eix de la sínia, al mig del temps, no hi ha realitat, ni mort.





Filles d’una unió divina

La deessa de les lleis eternes, consellera de Zeus, contemplava el mati feréstec, primigeni, encara incultivat. El cel cresp agitat per Eolo, fill de Posidó, arrissava els cabells de Temis. El seu cos personificava la Justícia i encenia el desig del senyor de l’Olimp que, a poc a poc, es tornava llamp.

“Fes-te, Zeus, una cuirassa amb la pell de la cabra, amb l’ègida et protegiràs dels gegants”
El déu esquarterà la cabra Amaltea i cobrí l’escut amb la seva pell. Encès de passió va prendre la deessa i l’ocàs va cobrir els cossos dels amants.

Temis, de la raça dels Titans, deessa de la Llei, va infantà les Hores i els transmeté la missió de fer girar la sínia. Rotació eterna del temps.