EL LLIT DE CINC PAMS

La carn i els ossos reben el dolor i el turment.
Al cos li cal dormir i sadollar la fam.
La carn és feble i els ossos sovint es trenquen
amb facilitat, com una fusta corcada.
El dolor no canvia, t’abat amb les llàgrimes
al llit de cinc pams.

Tampoc canvia el gest de les mans protegint
el cap, només canvien les danses i les normes
d’urbanitat i cau el cos després del cop
doblegant els genolls, seguint la trajectòria
de sempre, bavejant, cargolant-se entre el fred
al llit de cinc pams.

El bon samarità ha de guarir, encara,
l’esguerrat de la crossa que en va cerca recer
més enllà de la línia del bosc, enllà del curs
del riu i les glaceres, accidents canviants
més que no pas el plor i els llençols del dolor
del llit de cinc pams.

del llibre
Odis, venjances i altres traçats geomètrics