M’exalta el nou…
Em plau, d’atzar, d’errar per les
muralles
Del temps antic, i a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.
I enfilar
colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,
L’antic
museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.
J.V. Foix (1893-1987)
M’exalta el nou…
Del temps antic, i a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.
molt bó ¡
ResponderEliminarSí, Miquel, aquest poeta és un luxe del llenguatge i el ritme.
EliminarSalut
tanto me exalta lo nuevo, como añoro con pasión lo viejo
ResponderEliminar..
belleza! si la hay
salut amic
Omar poeta amigo, J.V. Foix utilizó vocablos y formas antiguas para elaborar una poesía extraordinariamente vanguardista
EliminarSalud
"Sota un llorer i al peu de la font tosca", això és Delfos!
ResponderEliminarSí Ramon, la font i el llorer (Daphnee) sota el sol de Delfos
EliminarSalut
no sóc massa de Foix, ho reconec.
ResponderEliminarFoix, amic Puigcarbó, és un poeta més de forma que de continguts, allò que abans en deien missatges.
EliminarSalut
Lo nuevo y lo viejo, dos tensiones contrapuestas, igual se equilibran. Saludos.
ResponderEliminarLamarderemuée. Foix utilizó una forma absolutamente vanguardista que mediate tensión y ritmo conectaba con las voces antiguas que tan familiares nos resultan, hablo naturalmente de discurso poético y de goce por las palabras y las imágenes que nos va pintando con cada verso.
EliminarSalud
Es un poema de maravilla ¡¡ salut
ResponderEliminarMiquel, aquest sonet és magnífic, l'accentuació, la mètrica, les formes poètiques, etc.
EliminarSalud
Una musicalidad renacentista tiene, es magnífico, se dejan oír los ecos mundanos del barrio gótico con meridiana pureza.
ResponderEliminarSalud