Projectes sota la llum de les bombetes halògenes

Això no és arquitectura ni és res. És un pur entreteniment per a ociosos. El que es presenta als concursos d'arquitectura promoguts per l'administració no té res a veure amb l'objecte substancial del fet constructiu, no té res a veure amb la utilitat, la solidesa i l'adequació al medi i tampoc amb la sostenibilitat. No és més que una ostentació de grafisme i de formes publicitàries.

En les convocatòries dels concursos de projectes d'arquitectura es determina la documentació a presentar. A més a nés de la documentació administrativa se sol demanar un avanç de la idea formal del projecte, uns plànols que més o menys expliquin allò que es vol projectar. Doncs bé, amb l'afany d'impressionar al jurat -i aquest quasi sempre es deixa- es presenta tot un luxe d'imatges retòriques, efectistes i tan enganyoses com la publicitat, que amb prou feines diuen res de l'arquitectura ni del projecte. Amb aquests artefactes es convenç el jurat que adjudica el concurs al més bonic dels panells de colors, gairebé sense preocupar-se de com serà l'edifici ni si servirà per al que ha de servir, ja que ben sabut és que ara importa més l'espectacle de les vanitats que el servei que ha de complir l'obra arquitectònica .

Per donar resposta a aquesta forma de procedir i per presentar-se amb èxit als concursos de projectes, els estudis d'arquitectes s'han dotat de figurants que fan disseny gràfic i publicitari.

Enmig d'un escenari mínimal, entre maquetes impossibles, el mestre de cerimònies, vestit de negre, amb la seva secta de grafistes al darrera, es condueix, sota la llum de les halògenes, ordenant a tort i a dret com si fos un guru.

Tot això convenç al tribunal més pintat. També ells volen planar un pam per sobre dels altres mortals.

Després, el que surt de tot això és el producte fútil, ostentós, arrogant, vacu i vanitós que, per tractar-se generalment d'obra pública, paguem entre tots, en aquests temps de crisi.