ESTOFADins i fora de la ciutat les baralles són constants. Discussions, cridòries, xivarris, taboles i esvalots. Total un pandemònium, un cafarnaún, una olla de grills, sembla una concentració de rapinyaires grallant.
- Encara recordo aquell escàndol a les pastures. Estaves ocupada grallant amb les teves congèneres. Hi havia una vaca morta, estesa damunt el fang i vosaltres amb els vostres becs negres no podíeu esquinçar la pell del bòvid per accedir a les vísceres rogenques. Mentrestant, els corbs anaven directament als ulls i a la mamella flàccida del cadàver. Les garses grallàveu estrepitosament para atraure l’atenció dels voltors, per què fessin cap al banquet, obrissin les carns de la vaca morta i l’esbudellessin. Prou sabíeu que les grans aus rapinyaires engolirien la carn i el budellam, però deixarien, com a mínim, algun os per repassar i així en trauríeu l’aliment.
¡Ben estudiat que ho teniu això de treure profit dels cadàvers!
Si és que tots som de la mateixa estofa: el bípede sense plomes i l’ocell de mal averany. El cas és rampinyar i aprofitar-se de vius i morts. Uns anant directament als ulls, i uns altres a les mamelles o a xuclar el mugró, uns parlotejant per atraure l’atenció, i uns altres esbudellant tot allò que troben i utilitzant el bec i l’espasa tal com convingui per procurar-se les garrofes. N’hi ha que, amb més subtilesa, també parlotegen i fan discursos per aconseguir que uns altres facin servir l’espasa o el matxet i les mantinguin a cor que vols.
No hay comentarios:
Publicar un comentario