lunes, 26 de abril de 2010

MADRIGAL


Melcion Mateu

L’amor és una cosa terrible.
És difícil pensar en res que faci tant de mal.
Si us clavessin un tirabuixó a l’estèrnum
sabríeu de què us parlo, però abans
haurien d’estirar-lo i d’endinsar-lo sense acabar de treure’l.
És una sensació angoixant, decididament desagradable.
Com la noia que es lleva amb els llençols tacats,
sense saber què fer-ne. Els clients dels bistrots
en algunes ocasions es netegen els llavis
amb una expressió semblant. Quan crido
la meva boca s’obre a l’infinit amb una fam insaciable.
Hi ha gats que moren de la Síndrome d’Imunodeficiència Felina;
a alguns coloms les plomes se’ls podreixen i quan surto al balcó
sento, com corbs, les gavines que criden
que estic enamorat, que estic enamorat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario