lunes, 26 de abril de 2010

Els sonets del geòmetra 4, 5

Els sonets del geòmetra és un conjunt de poemes que forma part de poemari

Odis, venjances i altres traçats geomètrics.

4.

Vam dibuixar la ciutat ideal,
pentagonal, amb muralles gruixudes
amb espitlleres cada catorze peus
i merlets alts com cims inexpugnables.

Sobre les portes vam projectar uns balcons
per llençar oli bullent damunt
el visitant, als angles del pentàgon
vam bastir torres de carreus de basalt,

de dalt estant, protegit pels merlets
es pot llençar fletxes enverinades
també foc grec i administrar venjança.

Aquesta fou la ciutat ideal,
la què traçarem, els plànols de la qual
són als tractats clàssics d’arquitectura.

5.


Hi ha tres cilindres que s’aixequen
més enllà de la cledissa espinosa,
tres xemeneies que treuen fum de mort,
fosques i afòtiques fumegen extermini.

Tot fa pudor d’eficaç crematori,
de segle vint, de progrés invertit,
de refinada civilització,
de no retorn i de control de races.

No cal fer gaires línies per comptar
tots els que moren, només una llibreta
amb una llista sense noms, només xifres.

Ara farem museus de la memòria,
de flors marcides, de xemeneies negres,
de cledes altes i d’odi secular.

No hay comentarios:

Publicar un comentario