La remodelació del MNAC

Reunir el llegat Cambó i la col·lecció Thyssen-Bornemisza amb el conjunt del MNAC i el projecte d’integració en un únic espai una part considerable del valuós patrimoni d’art de Catalunya és un símptoma positiu de normalització cultural i tanmateix un gran avenç en el procés de recuperació i conservació d’aquest patrimoni.
Tinc la sospita, però, que per tal de no enfosquir aquest fet tan important pel país, algunes veus autoritzades han callat i han estalviat una crítica serena a l’obra de remodelació que s’ha fet al Palau Nacional de Montjuïc. Hem de posar cada cosa al seu lloc i valorar positivament allò que s’ha fet be i alhora, aixecar la veu contra una obra de remodelació arquitectònica de molt dubtosa qualitat. S’ha fet malbé l’interior de l’edifici i en especial la sala oval. El Palau Nacional disposava d’un espai interior, magnífic, de grans dimensions i amb la remodelació l’espai s’ha disminuït considerablement. Tant d’esforç constructiu i estructural que cal fer per obtenir espais interiors amplis! i ara amb la disposició de paraments i grades perimetrals s’ha reduït la sala deixant-la en gairebé poca cosa. Els paraments i grades que s’han col·locat trenquen de forma ostentosa la unitat formal del conjunt i afegeixen un decorat adotzenat que sembla una construcció efímera feta per a la celebració d’un espectacle circ. I no cal parlar de tots els elements superflus que s’han col·locat al vestíbul que contribueixen a crear un ambient de joguina de parvulari.
Sempre havíem sentit que el palau Nacional tenia poca qualitat arquitectònica i que era una obra eclèctica de gust dubtós, però, amb el pas del temps l’edifici ha anat suportant consideracions i desconsideracions i s’ha convertit en un element identificador que dibuixa l’skyline de Montjuïc, i ara que teníem l’oportunitat de qualificar el Palau amb una bona remodelació s’ha optat per construir cartró-pedra damunt el cartró-pedra.
Quan l’arquitectura s’autocontempla només serveix per complaure la vanitat de l’arquitecte i no fa la funció que li pertoca que no és altra que fer un servei al conjunt de la societat.


Publicat a El Periodico
MARÇ 2005