L’estació de Grub és lluny de Perpinyà,
perduda al fons del sac, rep el vent de migjorn
que humiteja les vies, travesses i parets
i malmet nits i dies.
Fa temps que les finestres de porticons cendrosos
estan closes, clavades als ampits i als llindars
i, aturat el rellotge, senyala l’hora incerta
d’aquells trens que arribaven.
L’hangar té una estructura rovellada que encara
cobreix uns vagons vells, abandonats anys ha.
L’antic dipòsit d’aigua ja no té degotalls,
ja fa temps que està buit.
Els anys tot ho deixaten i avui passen els trens
menys veloços que els dies i com ells no s’aturen
i les locomotores que a diari paraven
avui són instantanis.
La llibreta del cap d’estació de Grub
es conserva encara al damunt de l’armari.
entre cal·ligrafia i polsim té anotats
els horaris dels trens,
dels que no s’aturaven i dels que sí que ho feien,
comptaven tots els trens, com els dies que passen,
que desaprofitem, aquests també ens els compten
al dietari negre.
del poemari
Odis, vanjances i altres traçats geomètrics
lunes, 19 de abril de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario