Miquel de Palol. Foto Robert
Ramos
Enguany el jurat que decideix el guanyador dels Jocs Florals de Barcelona
ho ha tingut difícil. Es presentaven al premi més de vuitanta poemaris i
finalment, després d’una selecció de deu finalistes, han atorgat el premi a
Miquel de
Palol per el seu poemari Dos cors per una bèstia.
Miquel de Palol és arquitecte i escriptor. Autor de
més d’una vintena de llibres de poesia i una altra vintena de llibres de
narrativa, també autor d’assaig. La seva obra ha estat traduïda al castellà, holandes,
italià i alemany. És membre de L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana,
del Pen Club i president de l’ACEC, Associació Col·legial d’Escriptors de
Catalunya.
Admiro Miquel de Palol amb qui comparteixo, de bon grat, algunes preocupacions.
Una mostra de la seva poesia:
La casa ja és un arbre
A la casa del avis hi havia més recorreguts
dels estrictament necessaris.
Cada cambra tenia més d'una entrada,
i les que estaven de costat
comunicaven l'una amb l'altra.
Envans y panyis de paret eren illes
de perfil capritxós, i diverses les perspectives,
boscos i roques les lleixes i els mobles.
De pertot a pertot la casa era tota una,
sense cap cul-de-sac.
Després hi hem fet obres, i hem tancat portes.
La que anava de la cuina al quarto de la tia està tapada,
a la que unia l'alcova dels avis
amb la petita del costat hi ha un armari,
deu ser que ja no ens fa cap gràcia
que un pugui entrar per 'quí quan l'altre surt per 'llà,
ni trobem divertit buscar-se i no trabar-se,
les portes ja no són més per jugar.
Només hi hem deixat les que calen.
Cada cambra en té una, i així ja ens està bé.
A la casa del avis hi havia més recorreguts
dels estrictament necessaris.
Cada cambra tenia més d'una entrada,
i les que estaven de costat
comunicaven l'una amb l'altra.
Envans y panyis de paret eren illes
de perfil capritxós, i diverses les perspectives,
boscos i roques les lleixes i els mobles.
De pertot a pertot la casa era tota una,
sense cap cul-de-sac.
Després hi hem fet obres, i hem tancat portes.
La que anava de la cuina al quarto de la tia està tapada,
a la que unia l'alcova dels avis
amb la petita del costat hi ha un armari,
deu ser que ja no ens fa cap gràcia
que un pugui entrar per 'quí quan l'altre surt per 'llà,
ni trobem divertit buscar-se i no trabar-se,
les portes ja no són més per jugar.
Només hi hem deixat les que calen.
Cada cambra en té una, i així ja ens està bé.
Enhorabuena ¡
ResponderEliminarSalut
Miquel, me sumo a la felicitación a Miquel de Palol.
EliminarSalud
Felicidades al autor y por lo que indicas ha sido un premio reñido.
ResponderEliminarMe ha encantado esta poesía tan llena de sensibilidad acerca de la casa de los abuelos.
Un abrazo feliz fin de semana.
Querida Bertha, Miquel de Palol es un gran poeta.
EliminarSalud